Antigament s’encenien fogueres a les places dels diferents pobles i barris. Al voltant d’aquests focs, els nens cremaven i feien rodar les falles. També competien entre ells a veure a qui li durava més temps la falla encesa i qui en cremava més.

A Andorra la Vella, fins i tot hi havia competències entre les placetes dels diferents barris. En altres pobles, com les Bons i la Mosquera o Sornàs, els nens baixaven les falles giravoltant-les, corrent des d’un pui o turó fins a la plaça on hi havia la foguera.

Quan els petits fallaires arribaven a l’adolescència, els seus interessos i compromisos canviaven, així que la cremada de falles es deixava de banda. Amb la recuperació de la tradició l’any 1987 per part d’un grup de joves d’Andorra la Vella, cremar falles passa a ser també una cosa d’adults.