Fer falla
L’element principal de la festa és la falla que, un cop encesa, el fallaire fa giravoltar vertiginosament per crear grans cercles de foc.
Els materials amb què es fan han evolucionat al llarg del temps.
La falla tradicional
Les falles andorranes, tal com les feien els nostres padrins, consisteixen en un tronc alt i prim de boix en el qual s’hi enfilen plecs d’escorça de beç, un arbre que també es coneix com bedoll.
El pal de boix podia ser substituït per una branca del mateix beç o per filferro, si se’n disposava.
Foto: ©Oriol Llauradó
Sapar
Per tal d’extreure l’escorça del beç, cal sapar o pelar els beços. Aquest procediment consisteix a fer un tall vertical, no gaire profund, i separar l’escorça del tronc amb la mà.
Entre maig i juny, tot just quan l’arbre comença a produir la saba, és l’època ideal per pelar un beç. El moment exacte dependrà de la cota.
Foto: ©Oriol Llauradó
L'evolució dels materials
Tot i que es manté la falla tradicional d’escorça de beç per a moments molt concrets dins la celebració, el creixement de les comunitats fallaires ha impulsat la cerca i l’ús de materials més sostenibles.
D'Ambert a Capellades
L’any 1994, uns fallaires van visitar el Musée Historique de Papier – Moulin Richard de Bas, a la població francesa d’Ambert. Allà van descobrir que el paper de la pasta de pi tenia les condicions de combustió adients per fer cremar una falla.
Actualment, tots els col·lectius fallaires encarreguen aquest material al Museu Molí Paperer de Capellades, municipi català.
Foto: ©Museu Molí Paperer de Capellades
La falla actual
Les làmines de paper de pasta de pi s’enfilen en una cadena i s’embolcallen dins d’una malla de galliner.
Quan s’encenen les falles comença la festa.
Fotografies: ©Comú Sant Julià de Lòria
Col·laboradors
© 2020-2024 Govern d'Andorra, Tots els drets reservats.